La muntanya es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en el mar . Antigament hi havia nombroses pedreres que subministraven material a la ciutat; de fet, la majoria d'edificis de pedra de Barcelona de fins a mitjans del segle XX són fets amb pedra de Montjuïc. Aquell dia per arribar-hi, vam agafar el tramvia fins a Maria Cristina, línia 3 fins Espanya. Una vegada allí ens vam baixar a la Plaça Espanya. La plaça està a la part baixa de la muntanya Montjuïc baixant. Al vell mig de la plaça hi ha una agrupació escultòrica bastant impresionant. Dues torres iguals que imiten unes que hi ha a Venècia (Itàlia) donen accès al Passeig Maria Cristina. Seguint aquest passeig arribem, girant a la dreta arribem a Caixa Fòrum, que és un centre cultural creat per Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona dins de la seva Obra Social. Està pensat per a tot tipus de públic i compta amb una àmplia oferta social, cultural i educativa. Ocupa l'edifici de l'antiga fàbrica Casaramona, d'estil modernista, projectada per Josep Puig i Calafach.
2 comentaris:
Aquesta entrada és meva, surt que la va penjar el Dario perque estabem a casa seva amb el seu conte pero la he redactat i treballat jo.
Estaría bien que pusieseis el nombre de los arquitectos que participaron en su reconstrucción.
Publica un comentari a l'entrada